Perfil comunicatiu del professorat d’educació física a l’Educació Secundària

Segona ensenyança

La comunicació instruccional dels docents d’educació física ha estat objecte d’atenció
per part d’estudis i literatura especialitzada en didàctica de l’educació física a
causa de la seva influència significativa en els aprenentatges escolars. Els objectius
d’aquesta investigació van ser: i) Conèixer quines són les dimensions comunicatives
més apreciades pels estudiants. ii) Avaluar l’existència de diferències estadísticament
significatives entre les tres dimensions d’estratègies discursives. iii) Analitzar si hi ha
diferències significatives entre les estratègies discursives percebudes pel professorat
i l’alumnat. Es va dur a terme una investigació quantitativa i comparativa en què van
participar 162 estudiants d’educació física d’entre 13 i 18 anys i dos docents, utilitzant
un qüestionari validat per conèixer el grau d’ús de les estratègies discursives docents
a través de tres dimensions: (1) Activació de coneixements previs (2) Atribució positiva
al procés d’aprenentatge i (3) Elaboració progressiva cap a formes més expertes
de l’aprenentatge. Els resultats van mostrar que els estudiants consideren que les
estratègies més utilitzades corresponen a la primera i tercera dimensió, mentre que
la segona dimensió és menys utilitzada. Quant al curs escolar, l’alumnat va indicar
que les diferències significatives més grans es troben en la segona dimensió. Hi ha
discrepàncies entre el professorat i els discents en l’ús d’elogis i reconeixements.
Les descobertes indiquen que el professorat d’educació física a secundària centra
la seva atenció en les estratègies d’atribució positiva al procés d’aprenentatge. Així
mateix, és recomanable potenciar l’ús equilibrat d’estratègies discursives que permeti
maximitzar el seu impacte en l’aprenentatge.

Fitxer